Em dic Enric Servera Carreras. Tenc 38 anys, som de Ciutadella però duc la meitat de la meva vida vivint a Barcelona, on estic casat i tenc dos fills, en Bernat i na Joana. Som arquitecte tècnic, però sempre he explotat la meva vena artística, sobretot en disciplines com la fotografia, el gravat o la pintura. He guanyat el concurs del cartell de les festes de Sant Joan, un premi que ja vaig rebre per primera vegada l’any 1998.

És vostè arquitecte tècnic, però amb una innegable vena artística. D’ón li ve?
De petit sempre m’havien agradat el dibuix i la pintura. De fet, moltes vegades anava a una galeria d’art a veure quadres quan altres jugaven a futbol. Quan vaig acabar la carrera ja vaig començar a fer cosetes.

Autodidacte?
He fet diferents cursos de gravat i de fotografia, i m’he relacionat molt amb gent del món artístic. En pintura sí que som bastant autodidacte. Pel que fa a la fotografia, tenc un laboratori a casa que he aprofitat a l’hora de fer exposicions.

I enguany torna a guanyar el premi del cartell de Sant Joan. Deu ser difícil trobar alguna imatge diferent d’una festa amb tantes icones.
Sempre he tingut curiositat per trobar angles diferents, i ja feia temps que volia retratar la sensació que un té davant d’un bot, d’un botot. És una sensació que han experimentat molts ciutadellencs, però difícil de fotografiar perquè és un moment molt ràpid i el cavall és sempre imprevisible. Volia explicar en imatges aquella sensació que et fa semblar que quedes petit davant el cavall, una mescla de por i d’adrenalina. Crec que si cerques prou, sempre pots trobar alguna imatge diferent de Sant Joan.

La seva proposta és un cartell molt net. Què en destacaria?
Vaig mirar els cartells de festes d’altres anys i no en vaig trobar cap que plasmés un bot frontal i la força del cavall saltant. Segur que és perquè és una imatge difícil d’aconseguir. La meva fotografia està feta el dia de Sant Joan al matí, l’any passat. El cel estava gris, la llum no era massa clara, però els blancs així quedaven més clars. Vaig decidir a més posar un fons blanc, perquè així no hi ha res que distregui la imatge i la força del cavall. Hagués pogut posar qualsevol altre fons, la tecnologia avui t’ho permet, però volia centrar tota l’atenció en el bot.

I aquesta intenció ha aconseguit el reconeixement, i el premi del cartell de festes d’enguany. Què sent?
Una joia i una alegria descomunal, tot i que també una nirviada. El 1998 vaig guanyar ja el concurs, però les festes m’agraden molt, sempre m’han incitat a la creació artística. Si aprecies les festes com jo les aprecio, i a més te donen un premi relacionat amb elles, l’alegria és bestial. Ja m’imagino quan vengui a Ciutadella i vegi els cartells penjats per tot… Serà inexplicable. A més, el premi el vull dedicar a mon pare, Martí Servera, qui de petit em va xerrar molt de Sant Joan i segur que em va inculcar l’amor per la festa.

Suposo que aquest Sant Joan no podrà faltar a Ciutadella…
Vénc sempre, enguany també. Ja tenia els bitllets reservats i tot a punt!

Font: diari de Menorca digital

Der Festtagskalender dieser Volksfeste ist folgendermaßen:

Juni, 23 und 24, Sant Joan in Ciutadella.
Juli, Ende des Monats, Es Mercadal, Fornells y Es Castell.
August, fast jedes Wochenende, Es Migjorn Gran, Llucmaçanes, Alaior, Sant Climent, Ferreries (24 und 25, Sant Bartomeu) und Sant Lluís.
September, 8 und 9, Mare de Déu de Gràcia in Maó.

Die traditionellsten Feste sind die von Sant Joan. Es handelt sich um ein religiöses Fest und sein Ursprung geht bis auf das 14. Jahrhundert zurück: die Ordensmitglieder des Heiligen zogen zu Pferd in Prozession zu einer kleinen Einsiedelei, um ihren Schutzpatron zu ehren. Die «caixers» sind die Reiter, die die verschiedenen Gesellschaftsschichten repräsentieren: die Kirche, den Adel, die Handwerker (Meister und Lehrling) und die Bauern (Landarbeiter – einer aus dem nördlichen und einer aus dem südlichen Teil des Gemeindegebiets); die «cavallers», der größte Teil der Reitertruppe («qualcada») sind alles Bauern der unterschiedlichsten Altersgruppen, von 7 und 8 Jahren bis zu über 70jährigen.

Das Fest beginnt am Sonntag vor dem 24 Juni, dem Tag des Schafes («Día des Be»). Ein Bauer, der mit Lammfellen bekleidet ist, so wie Johannes der Täufer, durchschreitet barfuß die Altstadtgassen Ciutadellas, begleitet von den «caixers», die auch zu Fuß gehen, und ladet alle ein, an der bald stattfindenden Festlichkeit teilzunehmen. Am 23, um Punkt 2 Uhr nachmittags, beginnt im Palast des «Caixer Senyor» (dem Adligen), der dem Fest für zwei Jahre vorsteht, das Fest mit dem «primer toc», dem ersten Mal, an dem der «flabiol», eine einfache aus Rohr geschnitzte Flöte ertönt, die zusammen mit einer kleinen Trommel während der gesamten Festlichkeiten den Rhythmus der Festakte anführt.

Die wichtigsten Plätze und ungefähren Uhrzeiten der Feste sind folgende:

23. Juni: 14,00 Uhr. Palast des «Caixer Senyor»; 18,00 Uhr. Plaça des Born, wo Pferde und Reiter ihre Kunstfertigkeit und Eleganz zum Rhythmus des «jaleo», der typischen Musik der Feste, zeigen; 19,30 Uhr. Einsiedelei Sant Joan de Missa, 3 Kilometer von Ciutadella; 21,00 Uhr. Gasse Ses Voltes, plaça de la Catedral; 23,30 Uhr. in den engen mittelalterlichen Gassen zwischen Ses Voltes und dem Museum der Bastió de Sa Font und Santa Clara.

24. Juni: ca. 10,00 Uhr. Proben der mittelalterlichen Reiterspiele auf dem Pla de Sant Joan, im Hafen von Ciutadella. Es werden die Reiterumzüge der Nacht in den mittelalterlichen Gassen wiederholt. Nachmittags, um 18,00 Uhr. wird die «la convidada» (die Einladung) zelebriert, wenn der adlige Reiter ins Rathaus einlädt, um bei den Reiterspielen zuzuschauen, die eine Stunde später auf dem Pla de Sant Joan stattfinden. Diese Spiele sind der spektakulärste und gefährlichste Teil der Feste und deshalb sind die erfahrensten Reiter dabei. Sie bestehen aus drei Prüfungen der Reiterkunst: «Ensortilla», Prüfung des Gleichgewichts und Zielsicherheit; «rompre ses carotes», Prüfung der Kunstfertigkeit pro Paar; und «córrer abraçats», die gefährlichste Prüfung, bei der die Pferde Seite an Seite im Galopp lospreschen, während die Reiter zusammen mit dem Arm auf den Schultern des anderen, das Gleichgewicht halten.

Das typische Getränk der Festlichkeit und der anderen Volksfeste der Insel ist der «gin», der Wacholderschnaps, der von den Engändern vererbt wurde, und der mit Limonade oder frisch gepresstem Zitronensaft getrunken wird. In fast allen Dörfern der Insel wird diese Mischung «pomada» genannt.

Zu Sant Joan und während der anderen sommerlichen Festlichkeiten ist das Pferd der menorquinischen Rasse einer der Hauptdarsteller, obwohl auch Pferde anderer Rassen dabei sind. Das Pferd der menorquinischen Rasse, das offiziell 1989 als inseleigene Rasse anerkannt wurde, muss vollkommen schwarz sein, schlank, mit runden Augen und wachem Blick, muskulös und stark, mit langen Beinen und noblem Charakter und elegantem und einfachem Erscheinungsbild. Es eignet sich für jede Art von Dressur, für die Benutzung des Sattels und zum Anspannen. Die Vereinigung der Züchter und Besitzer von Pferden der Menorquinischen Rasse unternimmt alle Anstrengung, um diese Pferde genetisch zu verbessern, die von den europäischen Pferdezüchtern, vor allem den Katalanen, Deutschen und Italienern, sehr geschätzt werden. Die Rasse ist, gemäß den letzten Studien, berberischen Ursprungs und es handelt sich um eines der wenigen vollkommen schwarzen Pferde, die in Europa erhalten sind. Da die Arbeiten auf dem Acker traditionsgemäß von Eseln ausgeführt wurden, hat sich das Pferd schlank und mit flinken Bewegungen erhalten, wodurch heute Exemplare von großer Schönheit, die ständig aufgewertet werden, vorhanden sind.

Der Schutzpatron wird auch in den Patronatsfeiern der anderen Ortschaften gefeiert, wo der «Caixer Senyor», der Adlige, durch den «Caixer Batle», den Bürgermeister oder einem Mitglied der Stadtverwaltung ersetzt wird.

Die Patronatsfeier der Insel wird am 17 Januar, Sant Antoni, begangen. An diesem Tag ruft man die Ankunft der Truppen des katalanisch-aragonesischen Königs Alfonso III der Liberale, im Jahre 1287 in Erinnerung. Zu jenem Zeitpunkt wurde die Insel der Krone von Aragón einverleibt, nachdem sie fast 400 Jahre lang unter maurischer Herrschaft gestanden hatte.

http://www.menorcaguide.info/…

Este ciutadellenc dispone actualmente en Holanda de diez yeguas, tres caballos, diez potros y espera el nacimiento de seis más este año

Es natural de Ciutadella y propietario de un complejo turístico desde 1993

Ha tenido que ser a unos 1.500 kilómetros de casa donde ha hecho realidad su sueño y lo ha convertido en una especie de embajada menorquina en el extranjero. Siscu Fuster, natural de Ciutadella, vive desde hace 16 años en Holanda, y en los últimos tres se ha dedicado a la cría de caballos menorquines.

Fuster, juntamente con su mujer, Jannette, es el propietario de un complejo turístico, y es allí donde han montado la ganadería. Actualmente consta de diez yeguas, tres caballos, diez potros más otros seis que están en camino. De momento el negocio está comenzando a caminar, aún no es rentable, pero los beneficios de esta actividad no deben calcularse solamente en términos económicos. “Es incomparable la satisfacción que nos provocan los caballos, tanto a nosotros como a nuestros hijos, Ángela y Enrique”, explica Fuster. De hecho, el objetivo de este menorquín es que sus hijos, a pesar de vivir a kilómetros de distancia de la Isla, tengan algo de menorquines. “Tenemos un trozo de Menorca en casa, una parte de nuestra identidad que quiero que mis hijos aprecien”, asegura.

UNA RAZA APRECIADA
Podría parecer que criar un caballo menorquín en Holanda es complicado por la diferencia climática. Pero para Fuster eso no es así: “Los caballos se adaptan muy bien a todo, simplemente es un poco problemático organizar el transporte cada vez que los movemos”. Así, la labor de cría y promoción del caballo menorquín que realiza Fuster debe tener sus frutos. De momento, asegura que “estoy convencido que es un caballo con muchas cualidades para la doma de alta escuela”. No obstante, todas estas cualidades no sirven para nada si son poco conocidas: “La raza aún no es suficientemente conocida, por lo que primero hay que promocionarla, y luego ya podremos vender caballos. No obstante, ahora mismo la raza menorquina no es la más barata del mercado, y en Holanda tenemos mucha competencia de otras razas económicamente más atractivas”, explica Fuster. Ante esta situación, ya ha encargado estudios de mercado en países vecinos “con un poder adquisitivo más elevado”. Su objetivo es que “el caballo menorquín se gane un buen sitio a nivel internacional, ya que considero que ahora no está suficientemente reconocido”.

El problema es básicamente económico, según Fuster. “Tenemos un presupuesto limitado; si no, podríamos hacer grandes acciones de marketing para conseguir mejores resultados y más rápidos. Lo mismo le pasa a la Asociación de Caballos de Raza Menorquina, que depende totalmente de subvenciones y eso también los limita. Tenemos que hacer peripecias para promocionar la raza con unos mínimos medios”, opina.

La crisis económica también hace mella en la cría de caballos menorquines. De hecho, la crisis de consumo ha provocado que la gente se centre en los productos de primera necesidad. Además, adquirir un caballo no solamente implica un gasto, sino una inversión prolongada: “En estos momentos no vendemos mucho, pues la gente no solamente no puede comprar ahora mismo caballos, sino que el mantenimiento también es un coste añadido”, explica.

No obstante, eso no detiene a Fuster. Él tiene clara su pasión por los caballos menorquines, y por Menorca. Y si no puede tener Menorca en casa, al menos tiene un trozo de ella. Un fragmento negro carbón llamado caballo.

Fuente: Diario de Menorca 06/04/09, Ll.A.C.     Ciutadella

In het weekend van 16 en 17 mei 2009 wordt de jaarlijkse keuring van het Stamboek `Pura Raza Menorquina`in Es Mercadal (Menorca) gehouden. Het programma is nog niet definitief bekend, maar meestal ziet de dag indeling er als volgt uit:

Zaterdag ochtend: Secties veulens 1 t/m 2 jaar (merries en hengsten), hengsten 3 jaar, hengsten tot 5 jaar

Zaterdag middag: nog een sectie veulens (merrie of hengst), functionaliteit proeven, Menorcaanse dressuur en Engelse dressuur

Zaterdag avond: indrukwekkend spektakel, waarbij alle rijverenigingen van het eiland een act c.q show opvoeren.

Zondag ochtend: resterende secties, merrie veulens, merries. Prijs uitreikingen en afsluiting van de keuring met nog een aantal nummers c.q. shows van de avond ervoor.

Wat kan je van zo’n keuring verwachten?

In ieder geval een directe kennismaking met dit prachtige ras tijdens de jaarlijkse keuring, waar de beste exemplaren van het ras worden gekeurd. De prachtige shows van de zaterdagavond zijn een beleving op zich, er zijn prachtige carrousels en demonstraties van Menorcaanse dressuur, er zijn ludieke acts, er zijn optredens in de context van bepaalde thema’s, maar geen moeite wordt gespaard om deze er zo professioneel mogelijk te laten uitzien. Alle rijverenigingen doen hun best, omdat men toch de beste wil zijn en ze willen op het publiek een aangename en onuitwisbare indruk achterlaten.

Daarnaast snuif je ongetwijfeld de echte Spaanse cultuur en sfeer op rondom de Menorcaanse paarden wereld. Er zijn een aantal stands waar typisch Spaans harnachement te koop is, er zijn verschillende demonstraties rondom het Menorcaanse paard, er zijn andere dieren te zien van het eiland en je kunt op verschillende plekken ook typische Menorcaanse producten proeven.

Kortom, Spaanser oftewel Menorcaanser zal je het niet beleven!!

In samenwerking met gobest.nl hebben wij een speciale aanbieding voorbereid zodat je ook dit jaar van de partij kan zijn.